CRÈDITS FINALS

Hong Sang-soo mai decep. És un d’aquells autors tan propis i singulars, d’un estil tan personal, que sempre saps que estàs davant d’una pel·lícula seva quan la veus. Mai ningú actua o parla com en les pel·lícules del sud-coreà, així com ningú fa d’una posada en escena tan hermètica una aproximació tan despullada de la realitat. En un festival de Berlín clarament marcat per l’absència d’enormes obres, What Does That Nature Say To You va ser, sens dubte, la més confortant de les sorpreses, un altre títol que ens acosta als dualismes, secrets i màscares que sempre han marcat la filmografia del director, jugant encara més amb la subtilesa que en altres ocasions.

Malgrat la remor homogènia d’un festival per sota de les seves possibilitats i expectatives, la setanta-cinquena edició de la Berlinale ha deixat, sens dubte, una pel·lícula extraordinària. Hong Sang-soo va arribar l’últim dia de les pel·lícules que entraven a competició oficial i la va tancar per la porta gran; una, de fet, que segurament encara no s’havia arribat a obrir durant la resta del festival (si és que alguns moments de genialitat d’El mensaje em perdonen l’expressió). El director manté amb genialitat allò de ser el més intel·ligent de sala, sense voler entrar en el perquè de les decisions artístiques del seu film durant la roda de premsa, com si tot fos a l’atzar. En el fons, tots sabem que ningú seria capaç de manipular-nos i retratar-nos com ho fa si no sabés què està fent.

Direcció: Hong Sang-soo

Pedro Almodóvar ha passat per Canes, presentant en la secció oficial la seva nova pel·lícula, Amarga Navidad (que nosaltres ja vam veure mesos abans estrenada a les cartelleres nacionals). No hi ha director espanyol que ressoni més que Almodóvar. Un autor tan autor que és dels pocs que es mereixen que el seu cognom s’hagi convertit en adjectiu. Tots sabem a què ens evoca la cosa almodovariana: dones empoderades, desig queer, passats que tornen, decorats saturats en colors... Però realment això és tot el que és Almodóvar?

Direcció: Pedro Almodóvar

Direcció: Mascha Schilinski

Direcció: Hlynur Pálmason

Direcció: Milagros Mumenthaler

Direcció: Mark Jenkin

Direcció: Werner Herzog

Direcció: David Moragas

Hi ha moltes nits de premis possibles. Hi ha aquelles en què tot va rodat, sense cap mena de sorpresa; evidentment, també hi ha les anteposades totalment. Hi ha aquelles plegades d’espectacle, sorpreses, acudits, show, música i moviment; evidentment, també les avorrides, lentes, arrítmiques, buscant carregar-se excessivament de contingut polític o, per contra, defugint al màxim d’aquest. Hi ha aquelles en què tot sembla seguir un guió de la justícia poètica, on es ret més homenatge a la carrera i èxits del passat, que a l’aconseguit aquell any; evidentment, també hi ha les injustes, revestides de despropòsit.