Crítica ‘Together’, terror corporal contra les relacions obsessives | Festival CLAM
Direcció: Michael Shanks
3 nov 2025 13:37
Direcció: Michael Shanks
29 oct 2025 19:53
Aquest divendres s’estrena Together, una de les sensacions del passat festival de Sitges i que mescla totes les claus necessàries perquè també sigui una de les sensacions de la temporada. Ja ho va ser La sustancia, de Fargeat, amb qui comparteix una clara devoció pel terror corporal i la reflexió sobre les relacions humanes en una societat tan plegada de falsedat i hiperconnectivitat. De fet, tal és l'homogeneïtzació que provoca la globalització que els protagonistes d’aquesta pel·lícula son una parella que comença a fusionar-se i a sentir-se tremendament, i fatalment, atrets. Amb la pel·lícula de Fargeat també comparteix la seva sàtira; al final, riure és l’última escapatòria de la desgràcia.
26 oct 2025 10:30
Decorado ja havia estat present en la filmografia d’Alberto Vázquez. En forma de curtmetratge, amb què va guanyar el Goya, ell unia diferents historietes d’animació amb una ambició formal tremenda. Des de llavors, tenim la garantia d’un autor descomunal, incansable d’experimentació, que desafia film rere film les convencions del cinema d’animació. Amb Unicorn Wars dialogava sobre la guerra amb figures antropomòrfiques adorables que contrastaven amb el seu voltant. Aquí, fent de Decorado un llargmetratge, combat justament contra tota la falsedat impostada que portem per no reconèixer la foscor que ens toca viure.
25 oct 2025 12:53
Direcció: Chris Stuckmann
20 oct 2025 9:35
Direcció: Guillermo Del Toro
17 oct 2025 19:59
Direcció: Eduardo Casanova
16 oct 2025 19:47
Direcció: Park Chan-wook
13 oct 2025 22:46
Direcció: Paul Urkijo Alijo
11 oct 2025 17:19
Direcció: Julia Ducournau
5 oct 2025 12:56
Direcció: Alauda Ruiz de Azúa
3 oct 2025 7:45
Direcció: Jaume Claret Muxart
29 sept 2025 20:22
Acostar-se a Arrebato són paraules majors. És acostar-se a una obra tòtem, a un mite en tots els seus sentits, ple de secrets, preguntes sense respostes, viatges de no retorn, morts pel camí, fantasies i llegendes. Sempre que he intentat explicar la fascinació que sento per les imatges i el cinema com a llenguatge ho he fet a través de l’obra d’Iván Zulueta. Justament, perquè les pel·lícules, en molts moments, poden parlar per nosaltres molt millor que nosaltres mateixos.