Crítica ‘El mago del Kremlin’, un despietat Assayas retrata el mandat de Putin al Festival de Venècia | ‘La Mage du Kremlin’

Naturalisme i obsessions asfixiants han conviscut sempre en la filmografia d’Olivier Assayas, intercalant-se en les diferents pel·lícules del director francès. El que tots els seus plans al final acaben desxifrant, en qualsevol de les seves històries, és un humanisme ple de contradiccions, corruptible, egocèntric, remogut per les irregularitats de la vida o en mode de supervivència. El cinema d’Assayas és pura veritat. Encara que per moments pugui semblar allunyar-se del realisme, justament en les pel·lícules obsessives i asfixiants, ambiciona un estat on el seny es tradueix en bogeria; els límits del possible queden qüestionats per generar un espai per a la grandiloqüència de la nostra existència.

Malgrat la lírica estupenda de les seves pel·lícules naturalistes (Las horas del verano, Después de mayo), les obres més interessants i ambicioses són les obsessives, amb Irma Vep (1996) al capdavant, però també Demonlover (2002), Viaje a Sils Maria (2014) i Personal Shopper (2016). Són pel·lícules que tendeixen a aprofitar-se del mateix cinema, omnipresent en la filmografia del director en un sentit meta, per plantejar-se el concepte d’identitat; a través d’històries inventades i actors interpretant a altres persones, el fictici es fa real i el real fictici, les seves personalitats es desdoblen, s’imiten, es transformen o es dilueixen. El gran Olivier Assayas és el que es mou pels terrenys que suggeria Lynch amb Mulholland Drive (2001) i Cronenberg amb Maps to the Stars (2014).

Paul Dano en un fotograma d'El mago del Kremlin. // France 2 Cinema

The Wizard of Kremlin, la nova obra del director francès i que competeix pel Lleó d’Or del festival de Venècia, entra de ple en aquesta segona categoria. Aquí, per això, el centre corruptor no és el cinema, sinó la política; i encara més: el poder. The Wizard of Kremlin és una pel·lícula sobre el poder i com aquest alinea, allunya, esborra les emocions i sols importa el maquiavel·lisme. És veritat que en cap moment es té la sensació d’aquells films d’Assayas on la veritat i la mentida es difuminen, i on la realitat es fa plàstica, acostant-se o abraçant de ple el fantàstic; segurament, la necessitar d’haver de narrar tant i de voler explicar tantes coses no deixa espai per a l’exploració de la personalitat (fet que, altrament, manté un entreteniment total en aquest thriller). El que fa aquí Assayas, encara que pugui semblar menys ambiciós d’entrada, és dialogar i retratar un escenari on aquesta veritat i mentida queden difuminats, on l’espectador, sempre present i conscient de què veu, és justament espectador d’una realitat tan terrorífica que és una meravella que sigui retratada. The Wizard of Kremlin és un viatge a la deshumanització i cal dir que Assayas dota d'una certa valentia per plasmar en imatges el rerefons brut i tirà de la política russa, encara que també és veritat que el resultat és força contingut. I són evidents les intencions de fer-ho ara.

En molts moments, el subgènere polític ha tendit a la sàtira, amb diàlegs picadíssims i un moviment vertiginós. Això també hi és, però es configura dins la densitat i fredor d’un director tan calculador com el protagonista de la seva pel·lícula. Assayas adapta la novel·la homònima de Giuliano da Empoli, explicant la història de Vadim Baranov, el mag del Kremlin, que va ser la mà dreta de Putin per dissenyar i edificar la nova Rússia. La pel·lícula s’aprofita del recurs de Baranov explicant la història a un escriptor, interpretat per Jeffrey Wright, que està estudiant el cas; de la mateixa manera que a vegades s’arrenquen els biopics amb entrevistes per explicar la vida. És una estratègia narrativa per trobar formes alternatives d’explicar una història. Ara bé, aquí cobra molt més sentit: Assayas s’aprofita del recurs per dialogar sobre la veritat i realitat i mostrar-la descontextualitzada. Un Baranov ja retirat, que ha guanyat seny i sensibilitat a casa seva, allunyat de la política, empodera el discurs de la pel·lícula.

Rodatge d'El mago del Kremlin. // France 2 Cinema

Al llarg d’un metratge incansable i, per tant, al llarg de la narració de Baranov del seu passat, veiem tota la seva evolució, començant en una Rússia feliç, alliberada de la Unió Soviètica, capaç d’explorar la protesta i rebel·lia continguda. Les seves incursions en la televisió el porten a la política i aquesta a Putin. Si fins llavors el film era potent, amb un Assayas juganer i festiu, llavors és quan se solidifica com a thriller. Jude Law sembla ser qui millor s’ho va passar al rodatge, interpretant a un president despietat, i veure’l és pura diversió.

Ara bé, no ens hem de deixar emportar només per la seducció fàcil de veure a Putin interpretat: aquí, la gran estrella és Paul Dano, metòdic, manipulador, sempre atent, contingut, totalment conscient del to que Assayas requereix. Estem davant d’una pel·lícula que peca de fredor, que li falta nervi i desvergonyiment, però que s'atraveix a debatre sobre la veritat, posar a aquesta sobre la taula, despullada completament. No estem, ni molt menys, davant la millor pel·lícula del director, però sí davant d’un film tremendament entretingut.