Aquest divendres s’estrena Together, una de les sensacions del passat festival de Sitges i que mescla totes les claus necessàries perquè també sigui una de les sensacions de la temporada. Ja ho va ser La sustancia, de Fargeat, amb qui comparteix una clara devoció pel terror corporal i la reflexió sobre les relacions humanes en una societat tan plegada de falsedat i hiperconnectivitat. De fet, tal és l'homogeneïtzació que provoca la globalització que els protagonistes d’aquesta pel·lícula son una parella que comença a fusionar-se i a sentir-se tremendament, i fatalment, atrets. Amb la pel·lícula de Fargeat també comparteix la seva sàtira; al final, riure és l’última escapatòria de la desgràcia.
Parlem amb el director d’aquesta comparació amb La sustancia, les connexions amb el cinema de Julia Ducournau i com veu tot aquest ressorgiment de la nova carn o el terror corporal. També parlem de la seva visió sobre les relacions actuals, els missatges de la pel·lícula, com ha sigut treballar amb Dave Franco i Alison Brie (parella a la vida real) i com ha sigut trobar una identitat en el seu primer llargmetratge.
Michael Shanks, director de Together. // Festival de Sitges
- Together connecta amb altres pel·lícules de terror com La sustancia, sobre com tractes el terror corporal; també pot connectar amb el cinema de Julia Ducournau. Tanmateix, tots dos són diferents estils de plantejament, on La sustancia és molt més divertida que el cinema de Ducournau. Què en penses d'aquesta nova era d’aquest terror? Penses, d’entrada, que hi és?
Sembla que sí, cosa que és genial. M'encanta el gènere. És un honor estar a la mateixa conversa que algunes d'aquestes pel·lícules. Jo vaig veure La sustancia mentre muntàvem Together i vaig pensar: “Tenen molts més diners que nosaltres! Com poden fer tot aquest maquillatge!” [riu] És divertit perquè aquestes pel·lícules han estat comparades, però són l'oposat. A La sustancia, un es converteix en dos; en aquest cas, dues persones es converteixen en un. Hi ha moltes maneres diferents d'abordar l'estètica de terror corporal. Aquí hi ha molta comèdia, però per mi era important que terror fos jugat amb raó, que no fos irònic. S’havia de sentir com una peça de terror modern; després ja jugaríem amb les reaccions més boges dels personatges. Però sí, Julia Ducournau em sembla una excel·lent filmadora, quan vaig veure Crudo vaig pensar que era el to que m'agradaria fer.
- Em sembla que el terror corporal ha canviat molt des de Cronenberg, especialment des d’aquesta comèdia i aquesta estilització visual. Per què creus que passa, tant a Together com a La sustancia?
Crec que el terror corporal, com un subgènere, mai no perd la seva rellevància perquè tots tenim cossos, tots hi tenim relacions estranyes. Crec que el terror corporal és el terror d'alguna cosa dins teu, és un slasher del que no pots escapar. Molt superficialment, els nostres cossos són el que ens mataran, ens enganyaran. Tots tindrem càncer, els nostres cossos es tancaran i aquest serà el nostre final. Sense importar l'edat, sense importar on siguis al món, hi ha temes amb què sempre et pots relacionar. Together sorgeix de la premissa que si les persones estaven tan intercanviades, els seus cossos podien començar a fusionar-se; vaig pensar que era una gran manera d'explorar temes que m'interessen, com la independència i la intimitat... És un gènere que m’encanta.
Alison Brie i Dave Franco en un fotograma de Together. // Diamond Films
- Creus que les relacions actuals són més codependents que les relacions anteriors?
No n'estic segur. Em pregunto si és perquè ara tenim el vocabulari per parlar-ne; potser, mentre més temps passa, tenim accés a molta més informació i podem realment diagnosticar o pensar en les nostres relacions. En temps més conservadors, les persones es podrien casar, mai no preguntar-se res i acabar amb algú que odiaven. Crec que aquesta pel·lícula tracta de la por de complir completament amb algú; la meva visió no és que estar amb algú és dolent, ni tan sols bo, però sí que per voler complir amb algú t'has d'enganyar amb què estàs sacrificant una part de la teva personalitat. He estat amb la meva relació ja fa gairebé disset anys; quan vam començar a viure plegats vaig pensar en el fet que teníem els mateixos amics, menjàvem el mateix menjar, respiràvem el mateix aire, teníem totes les mateixes opinions... Realment no sabia qui era amb aquesta persona i això em va emocionar.
- Quant de la teva vida personal has hagut de posar aquí? Quant de la teva relació a la vida real hi ha?
Molt d'això ve de la meva vida real. El meu origen és a la comèdia i en fer coses que són molt sarcàstiques, però com informació personal i íntima vaig posar aquí, millor es tornava. Fins i tot és una versió de la meva relació. El personatge d’ell està molt relacionat amb el que em preocupa, especialment quan escrivia el guió fa uns set anys. Pensava en mi com un músic fallat perquè componia coses; tots aquests elements que estan en el personatge d’ell són personals, i això feia d’aquesta una relació molt menys genèrica. Pel que fa al Dave (Franco) i a l’Alison (Brie), no sé si van posar gaire de la seva relació dins dels personatges, però el seu amor, la seva intimitat i el seu confort realment van sortir en les seves interpretacions. Crec que pots sentir que hi ha una història allà, que han estat en una relació per més de deu anys.
Dave Franco i Alison Brie en un fotograma de Together. // Diamond Films
- Hi ha qui diu que aquesta és una pel·lícula sobre per què estar sol, però també hi ha gent que parla de relacions monògames o no monògames. Què en penses?
[riu] Crec que és més un inici d'una conversa que el final d’una. No provo de fer un comentari sobre tot plegat. Per mi, és un film sobre un tipus com jo que està superant les seves pors perquè potser has de sacrificar una mica de la teva individualitat per estar en una relació. Potser aquest sacrifici és valent. Potser és valent matar-te a tu mateix per experimentar l'amor d'algú més. Però crec que la gent el pot llegir de qualsevol manera que els agradi. Crec que els temes es poden aplicar a qualsevol mena de relació.
- Aquest és el teu primer llargmetratge. Com et relaciones amb la teva feina i com deixes que els actors aportin informació extra amb què no contaves abans?
Crec que el rodatge és un procés molt col·laboratiu i crec que com a director és molt bo saber exactament el que vols, sempre estar molt preparat. Vinc d'un entorn on no hi ha diners i ningú no es preocupa pel film que estàs provant de fer a part de tu mateix. Ho has de saber tot. Però també crec que series ximple de no entendre que algunes persones poden tenir millors idees; si una idea creix és bo reconèixer que la pots fer servir. Per sort, tant el Dave com l’Allison són la gent correcta per treballar, tant per la quantitat d’experiència com per un gran respecte pel gènere. Són persones molt respectuoses en general, cada dia amb ells va ser fantàstic.
- I amb la recepció i el reconeixement com et relaciones?
La recollida que aquest film té és surrealista. Ha sigut meravellós, estic molt feliç que li hagi agradat a tanta gent. Jo visc a Austràlia, on vam filmar; durant mesos, tan sols érem l’editor, l’assistent i jo amb el muntatge. És una bogeria veure com ara la pel·lícula arriba i encanta a tothom.
Michael Shanks, Alison Brie i Dave Franco durant el rodatge de Together. // Diamond Films
Añadir comentario
Comentarios